Ets capaç de fer-ho?

ETS CAPAÇ DE FER-HO?

I es clar, que ets capaç! Molt capaç! Perquè ho dubtes? Perquè creus que no pots? Qui t'ho ha dit que no pots? T'ho van dir de petit, i encara t'ho creus? O et van dir que no feia per tu, que era cosa "de nenes" o "de nens"? O et van dir "a la nostra família no es fan aquestes coses"?

Es clar que podem fer el que vulguem!! Només faltaria. Jo ara n'estic convençuda encara que la major part de la meva vida l'he viscut atemorida i pendent del que podien pensar de mi els altres en cada una de les meves decisions. He tingut sempre una gran col.lecció d'excuses estupendes per no fer. Fins i tot jo me les creia.

Les limitacions no ens venen de fora, ens les creem nosaltres! Deixant de banda les limitacions físiques obvies, la resta de la nostra vida, el que puguem desitjar, el que fem, només depèn de nosaltres. Potser és que tens por? Es clar, tots en tenim de por. Tenim infinites pors. Evidentment, uns més que d'altres. Jo em considero una persona amb moltes pors: por de fer, de deixar de fer, de què pensaran de mi... però he descobert que això és irrellevant. Fes el que vulguis fer a pesar de tot. Persegueix les teves il.lusions. Substitueix la por per la confiança en tu mateix i tot anirà bé. Fes el que et faci feliç. Ets capaç de fer-ho. El límit real per les nostres accions és únicament el respecte pels altres, no fer mal a ningú. Si algú s'ofèn per les nostres decisions és el seu problema, la seva opció.

El que et fa canviar és el que penses i sents tu, no el que pensen i senten els altres. Això és assumpte seu, no teu.

La Louise Hay té una afirmació preciosa que jo repeteixo molt sovint. La vaig sentir en una de les seves gravacions:

"Sóc absolutament capaç en tot moment i m'aprobo”.

Pensa-hi una mica. Es cert això per a tu? Si no ho és ara, vols que ho sigui?. De tu depèn.