1) ETS CAPAÇ DE FER-HO?

I és clar, que ets capaç! Molt capaç! Perquè ho dubtes? Perquè creus que no pots? Qui t'ho ha dit que no pots? T'ho van dir de petit, i encara t'ho creus? O et van dir que no feia per tu, que era cosa "de nenes" o "de nens"? O et van dir "a la nostra família no es fan aquestes coses"?

És clar que podem fer el que vulguem!! Només faltaria. Jo ara n'estic convençuda encara que la major part de la meva vida l'he viscut atemorida i pendent del que podien pensar de mi els altres en cada una de les meves decisions. He tingut sempre una gran col.lecció d'excuses estupendes per no fer. Fins i tot jo me les creia.

Les limitacions no ens venen de fora, ens les creem nosaltres! Deixant de banda les limitacions físiques obvies, la resta de la nostra vida, el que puguem desitjar, el que fem, només depèn de nosaltres. Potser és que tens por? Es clar, tots en tenim de por. Tenim infinites pors. Evidentment, uns més que d'altres. Jo em considero una persona amb moltes pors: por de fer, de deixar de fer, de què pensaran de mi... però he descobert que això és irrellevant. Fes el que vulguis fer a pesar de tot. Persegueix les teves il.lusions. Substitueix la por per la confiança en tu mateix i tot anirà bé. Fes el que et faci feliç. Ets capaç de fer-ho. El límit real per les nostres accions és únicament el respecte pels altres, no fer mal a ningú. Si algú s'ofèn per les nostres decisions és el seu problema, la seva opció.

El que et fa canviar és el que penses i sents tu, no el que pensen i senten els altres. Això és assumpte seu, no teu.

La Louise Hay té una afirmació preciosa que jo repeteixo molt sovint. La vaig sentir en una de les seves gravacions:

"Sóc absolutament capaç en tot moment i m'accepto”.

Pensa-hi una mica. Es cert això per a tu? Si no ho és ara, vols que ho sigui?. De tu depèn.

2) ESTIMAR-SE A UN MATEIX

Fa anys, abans d'interessar-me pels temes del comportament humà i de creixement personal, tenia un concepte molt negatiu de l'autoestima. Equiparava aquest terme amb l'egoisme. Evidentment, jo tenia una idea equivocada del que significava l'autoestima.

Estimar-se no és sentir-se superior als altres, no és l'ego, no és orgull, ni es pensar només en tu. Estimar-se a un mateix implica acceptació, respecte per tot el nostre esser. Es valorar-se en la seva justa mesura, perdonar-se per tot el que creiem que em fet malament, deixar de sentir-se culpables, abandonar l'hàbit de l'auto exigència, del perfeccionisme. I podria continuar amb tots els comportaments negatius que tenim amb nosaltres mateixos.

Va ser llegint els llibres de Louise Hay que em vaig adonar de que, per no ser egoista, havia caigut en l'altre extrem de la balança. M'havia convertit en una persona amb una baixa autoestima i ni tan sols era conscient de com em maltractava a mi mateixa. Per sort, entre les meves mans tenia la solució als meus maldecaps. Diu Louise Hay que "només hi ha un remei que guareix tots els problemes:estimar-nos a nosaltres mateixos". Val la pena de fer-li cas. Ho he pogut comprovar en mi mateixa. Seguint els seus savis consells i fent els exercicis que ella ha creat arribes a canviar la visió que tens de molts aspectes del teu món, millorant considerablement la teva vida.

El primer dels deu passos que recomana Louise Hay per aprendre a estimar-se es no criticar-se mai a un mateix sota cap concepte. Et suggereixo que ho provis. Pots reconèixer que certa cosa la podries fer millor, i prendre nota pel proper cop, en contes de insultar-te i maltractar-te perquè t'has equivocat. Al principi et costarà, sens dubte. Jo encara em renyo de vegades. Estem tan acostumats a la crítica en la nostra societat! Però com diu Louise Hay acceptar-se i estimar-se tal com sóm ara mateix és la única manera de començar a canviar cap a millor. O es que les teves autocrítiques constants t'han ajudat a estar en pau amb tu mateix/a? Potser ha arribat el moment de començar a fer canvis positius. T'ho mereixes.

3) LES AFIRMACIONS POSITIVES

Tots tenim a la nostra ment creences, adquirides bàsicament durant la nostra infantesa, que ens limiten i ens impedeixen assolir tot el nostre potencial i són causa de malestar. Louise Hay ens proposa un mètode senzill i eficaç per canviar aquestes creences: les afirmacions positives.

Cada pensament i cada frase que pronunciem és una afirmació, ja sigui positiva o negativa.

Tot sovint molts de nosaltres pensem en negatiu: dubtem, critiquem, jutgem, ens queixem...et sona? Sabem perfectament el que no volem. Jo he après de Louise Hay que si canviem el nostre pensament canviem la nostra vida.

Una afirmació positiva com a eina de transformació personal ha de ser formulada en temps present i en primera persona i expressar alguna cosa que desitgem que es produeixi a la nostra vida. En els meus tallers "Sana tu vida" ensenyo a formular-les, però Louise Hay te un gran ventall de frases molt inspiradores. A mi em sorprenen constantment i m'obren la ment a noves i il.limitades posibilitats.

Posaré un exemple de com jo he utilitzat una afirmació de Louise Hay amb excel.lents resultats. Sóc una persona que acostumava a tenir molts dubtes sobre si havia de fer això o allò, si anar aquí o allà, i quan finalment em decidia, em quedava la desagradable sensació d'haver-me equivocat. Un dia vaig trobar una frase en el calendari de la Louise que em va cridar poderosament l'atenció. Deia així: "Estoy en el lugar adecuado en el momento adecuado, haciendo lo correcto. No hay equivocaciones en mi vida". Em va semblar sensacional i vaig voler que aquell sentiment passés a formar part del meu ésser, així que amb alegria vaig començar a repetir una i una altra vegada la frase, en tot moment, i fes el que fes . Al poc temps em vaig adonar que em resultava més fàcil prendre determinades decisions, i que quan les prenia em sentia més tranquil.la. Ja no em sentia que estava equivocada. Encara utilitzo de vegades aquesta afirmació, tot i que amb menor freqüència.

Diu Louise Hay que "les afirmacions positives ens ajuden a trobar la nova direcció, però hem de usar-les amb coherència. Si les repeteixes mentalment però en el fons creus el contrari no funcionaran". I es que les creences limitants no deixaran que l'afirmació produeixi els efectes desitjats. Et suggereixo que identifiquis aquestes creences. Pot ser alguna cosa com ara "a mi no em passarà" o "jo no puc". Entra en el teu interior i descobreix-les. Una part molt important de la feina que realitzen els participants en els meus tallers és precisament aprendre a indagar en el seu interior per descobrir quines són les creences negatives que els limiten i així poder superar les resistències que inevitablement sorgeixen del nostre subconscient.

Et convido a que ho provis. No hi tens res a perdre.   

4) UNA ALTRA MANERA D'USAR LES AFIRMACIONS

"Tu eres la única persona que puede pensar por ti.

Nadie puede obligarte a pensar de forma diferente.

Eres tu quien escoge tus pensamientos, que son la base de tu diálogo interno. Vigila tus palabras y pensamientos"

Louise. L. Hay

Per a mi va ser tota una revelació comprendre que jo podia crear nous pensaments positius. Abans de conèixer l'obra de Louise Hay jo creia que era inevitable pensar el que pensava, que era la meva manera de ser. No sabia que jo podria crear conscientment els meus pensaments. Però si que puc, i això ha produït importants canvis en la meva vida.

Un d'aquests canvis consisteix en haver adquirit un nou hàbit relacionat amb les afirmacions positives. Quan estic preocupada per algun tema, quan em dono conta que li estic donant voltes al cap al mateix, un cop i un altra, agafo a l'atzar un grapat d'afirmacions positives de Louise Hay, i les vaig llegint una darrera de l'altra, a poc a poc, durant una estona. Aquesta acció tan senzilla produeix un doble efecte en mi. Per un costat em serveix per apartar de la meva ment els pensaments que em preocupen i m'entristeixen; i per l'altra sempre descobreixo alguna afirmació que es destaca especialment d'entre les altres i que s'adequa perfectament al moment que estic vivint, i que em fa somriure o aixecar el meu estat d'ànim.

Louise té una frase molt bonica que va ser una de les meves preferides fa un temps, i que diu: "Salpico mi dia a dia con afirmaciones positivas y mantengo mi sonrisa interior". I aquest és el resultat que obtinc quan llegeixo les seves inspirades afirmacions: mantenir el meu somriure interior.

Si tu vols, tu també pots canviar els teus pensaments, i, si ho necessites, jo et puc ajudar. Com diu Louise Hay tu ets la única persona que pots pensar a la teva ment. Canviar només depèn de tu. I tu pots.

6) LA IMPORTÀNCIA DE PERDONAR

Tots ens equivoquem i tots ferim. A tots ens han ferit forces vegades durant la nostra vida, però si ets molt sensible, si no saps dir que no, si t'importa molt el que pensin de tu els altres, si la teva autoestima és baixa, llavors probablement hauràs acumulat moltes ofenses i ressentiments en el teu interior al llarg dels anys. Segurament et sentiràs molt culpable i alhora et sentiràs una víctima i culparàs als altres dels teus problemes.

Però ni culpar-te a tu ni culpar als altres et farà cap bé, ni resoldrà cap dels teus problemes. Al contrari, continuaràs instal.lat en el ressentiment i creant dolor emocional que a la llarga pot derivar en alguna malaltia física. Per això és tan important perdonar.

Diu Louise Hay:

"Fes les paus amb el teu passat, perdona't per tots els errors què has comès. Perdonar significa acceptar el què has fet, aprendre d'allò i passar pàgina. A vegades fer les paus amb el teu passat pot implicar demanar perdó a algú a qui has ofès, però potser mai se't presenti la oportunitat de fer-ho. Si és així, aprofíta-la. De tota manera, de res serveix el perdó de l'altra, si tu no et perdones".

Per tant, a qui primer hem de perdonar és a nosaltres mateixos, deixar de sentir-nos culpables. És una de les lliçons fonamentals de la vida.

Com podem treballar amb el perdó?

El primer que cal és estar disposa't a fer-ho, encara que no sàpigues com. Voler perdonar ja és un pas important.

Després pots començar formulant afirmacions positives de perdó. Jo vaig treballar amb la frase: "Per la meva pròpia felicitat, calma i llibertat em perdono a mi mateixa i perdono als demés".

Louise Hay té altres afirmacions molt inspiradores:

*"Els perdono encara que no s'ho mereixin"

*"Assumeixo la responsabilitat de la meva pròpia vida. Sóc lliure".

*"Estaven fent el millor que podien amb el coneixement, la comprensió i la consciencia que tenien en aquell moment".

També pots treballar amb el mirall: parla-hi com si ho fessis amb qui t'ha ofès i perdona'l.

Posar-se en el lloc de l'altra ajuda molt a la comprensió. Jo vaig aprendre que la comprensió envers els demés dissolt la ràbia, que tothom actua el millor que pot en cada moment , i que tots ferim als altres des de les nostres pròpies ferides.

Ara sé que sempre puc escollir la meva actitud davant les suposades ofenses dels altres: jo trio si les paraules o els fets dels demés m'ofenen o no. Tinc aquest poder.

I així, mica en mica te n'adonaràs que ja no sents aquella ràbia o ressentiment, que ja sabem que només ens fa mal a nosaltres mateixos. Hauràs donat un pas important en el teu propi camí cap el creixement personal i et sentiràs més lliure. Perdona't i perdona. Allibera't de la enorme càrrega de la culpa i el ressentiment. Val la pena l'esforç.

7) TREBALLAR AMB EL NEN INTERIOR

Si t'interessa aprofundir en el teu treball de creixement personal et convé conèixer el treball amb el nen interior. Probablement hauràs sentit a parlar d'aquest concepte, estrany i abstracte. Però, què és el nen interior?, a què ens estem referint?

El nen interior és la nostra essència, és la part innocent, més connectada a l'Univers, que té tot el potencial. És la confiança i alhora és molt vulnerable. Sabem que el nen és molt sensitiu i se'l fereix molt fàcilment.

El nen interior té dos parts: la genuïna, que és amor, bondat, puresa, innocència, i la ferida. Es aquí on radica el nostre mon emocional. Fins als 7 anys el nen viu experiències, com l'excessiva exigència dels seus pares o l'excessiva protecció, que contribueixen a incorporar creences falses sobre si mateix, la qual cosa provocarà que el nen es vagi creant mecanismes de defensa. El nen sent por, vergonya, solitud, rebuig, culpa. Tots hem passat en major o menor mesura per aquests sentiments. Com controlem o dominem aquest dolor conforma el caràcter o personalitat de cada individu. Es una etapa en la que construïm les nostres cuirasses, per no sentir aquest dolor. En aquesta època és quan determinem quin serà el nostre nivell d'autoestima. L'autoestima -o millor, la falta d'ella- és un concepte après durant la infantesa.

Quan érem petits vàrem aprendre el que ara pensem de nosaltres i del nostre món. Com diu Louise Hay, precursora del pensament positiu i l'autoestima: “si has viscut amb persones molt espantades, desgraciades, culpables o colèriques, hauràs après moltes coses negatives sobre tu i sobre el teu món”.

Ens tractem a nosaltres mateixos tal i com ens van tractar els nostres pares. Ens renyem i ens castiguem de la mateixa manera. Ens estimem i ens animem de la mateixa forma si quan érem petits ens estimaven i ens animaven, diu aquesta autora.

Un dels temes que hem de començar a examinar si volem superar els nostres problemes és la sanació del nostre oblidat nen interior.

No importa l'edat que tinguis; en el teu interior hi ha un nen que necessita que L'ESTIMIS I L'ACCEPTIS. Cada edat que has viscut està dins teu, a la teva consciència i a la teva memòria.

Escolta a aquest nen, parla-li, estima'l, dona-li el que necessita. Com diu Louise Hay: “Tu pots sanar el teu nen interior;quan aquest nen és feliç, tu també ho ets”.